Aquest blog conté les meves idees i reflexions fetes al primer any de carrera (magisteri de primària).
Actualment no l'utilizo.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Closed
Aquest blog conté les meves idees i reflexions fetes al primer any de carrera (magisteri de primària).
dimecres, 30 de desembre del 2009
Intervenció de síntesi
Al començar les classes de GITIC se'm va obrir una finestra a un món inexplorat. Vaig observar les múltiples aplicacions que tenen cada una de les aplicacions en el món educatiu, tant envers al alumnat com per us personal o professional.
El gran repte va ser adaptar-me al funcionament del bloc, ja que no sabia ni de la seva existència. Això se'm va anar ajuntant amb les practiques fetes a classe. Mica en mica vaig anar fent de tal manera de poder tenir una regularitat en les intervencions. Però no ho e aconseguit en la totalitat de la paraula, és a dir, no m'ho he deixat tot per el final, ja que he anat fent intervencions, però aquestes no han estat regulars, entenent per regulars, una o dues intervencions per setmana.
Ha estat una matèria difícil, per això estic contenta ja que considero que e superat tots el requisits demanats.
En les meves intervencions, no he volgut quedar-me només amb allò purament descriptiu, he intentat anar una mica més enllà i aprofundir en algunes qüestions de manera reflexiva.
Les dues intervencions a destacar són:
- Tòpics. Ja que hi ha agut una tasca de recerca de informació i de reflexió pròpia envers el tema a tractar. Considero que el resultat té una gran qualitat.
- Cultura lliure i programari lliure. Aquest l'he elegit per que hi ha agut una tasca de recerca, però ha més a més la elaboració de un power point i la publicació amb un programa. És a dir una dificultat afegida. A més que considero que és un tema significatiu dintre d'aquesta assignatura.
Tot i el après, considero que queda molt camí per recorre, això només ha estat el caramel per enganxar-te i voler conèixer més.
El gran repte va ser adaptar-me al funcionament del bloc, ja que no sabia ni de la seva existència. Això se'm va anar ajuntant amb les practiques fetes a classe. Mica en mica vaig anar fent de tal manera de poder tenir una regularitat en les intervencions. Però no ho e aconseguit en la totalitat de la paraula, és a dir, no m'ho he deixat tot per el final, ja que he anat fent intervencions, però aquestes no han estat regulars, entenent per regulars, una o dues intervencions per setmana.
Ha estat una matèria difícil, per això estic contenta ja que considero que e superat tots el requisits demanats.
En les meves intervencions, no he volgut quedar-me només amb allò purament descriptiu, he intentat anar una mica més enllà i aprofundir en algunes qüestions de manera reflexiva.
Les dues intervencions a destacar són:
- Tòpics. Ja que hi ha agut una tasca de recerca de informació i de reflexió pròpia envers el tema a tractar. Considero que el resultat té una gran qualitat.
- Cultura lliure i programari lliure. Aquest l'he elegit per que hi ha agut una tasca de recerca, però ha més a més la elaboració de un power point i la publicació amb un programa. És a dir una dificultat afegida. A més que considero que és un tema significatiu dintre d'aquesta assignatura.
Tot i el après, considero que queda molt camí per recorre, això només ha estat el caramel per enganxar-te i voler conèixer més.
Descripció d'una WebQuest
Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una tasca a partir de la resolució que han de fer ells de un problema. Aquest es sobre un tema interessant per el alumnat.
Aquest procediment de recerca, està basat amb el constructivisme, és a dir, que creem coneixement a partir dels coneixements previs que ja poseim.
És un treball de caire col·laboratiu basat en els recursos que estan a internet. És una activitat de recerca guiada per la xarxa.
Les webquest és solen confondre amb la cacera del tresor. Però la diferencia entre elles, és que la webquest, la seva estructura està predeterminada, per tant l'aprenentatge es guiat, en canvi en la cacera del tresor no.
Aquest procediment de recerca, està basat amb el constructivisme, és a dir, que creem coneixement a partir dels coneixements previs que ja poseim.
És un treball de caire col·laboratiu basat en els recursos que estan a internet. És una activitat de recerca guiada per la xarxa.
Les webquest és solen confondre amb la cacera del tresor. Però la diferencia entre elles, és que la webquest, la seva estructura està predeterminada, per tant l'aprenentatge es guiat, en canvi en la cacera del tresor no.
Descripció d'un Projecte Telemàtic
Un projecte telemàtic consisteix en dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-se els resultats per internet.
Un exemple de projecte telemàtic seria que una escola d'Anglaterra i una d'Espanya és posessin d'acord en compartir un mateix projecte: l'aprenentatge de les llengües, en el cas d'Anglaterra, el espanyol, i en el cas d'Espanya l'anglès.
El projecte podria consistir en que l'alumnat d'una escola i l'altre es posessin en contacte a traves de la missatgeria instantània.
Un alumne d'Espanya parlant amb un nen d'Anglaterra. Aquest dos nens seran els mateixos durant la durada del projecte, d'aquesta manera l'aprenentatge serà progressiu i és podran crear altres vincles, com són el companyerisme, l'amistat, etc.
És una manera diferent i divertida per aprendre anglès o espanyol, per tal de poder-te comunicar amb el teu amic.
Un exemple de projecte telemàtic seria que una escola d'Anglaterra i una d'Espanya és posessin d'acord en compartir un mateix projecte: l'aprenentatge de les llengües, en el cas d'Anglaterra, el espanyol, i en el cas d'Espanya l'anglès.
El projecte podria consistir en que l'alumnat d'una escola i l'altre es posessin en contacte a traves de la missatgeria instantània.
Un alumne d'Espanya parlant amb un nen d'Anglaterra. Aquest dos nens seran els mateixos durant la durada del projecte, d'aquesta manera l'aprenentatge serà progressiu i és podran crear altres vincles, com són el companyerisme, l'amistat, etc.
És una manera diferent i divertida per aprendre anglès o espanyol, per tal de poder-te comunicar amb el teu amic.
Metàfores de l'ús de l'ordinador en relació amb l'aprenentatge
L'ordinador es una eina amb la qual ha de conviure el món educatiu. Però ara bé, aquesta està en procés de adaptació, ja que com totes les coses noves surgeixen pors al canvi, per por de que aquest canvi sigui pitjor del que ja tenien.
És creu que els ordinador substituiran al paper i al bolígraf i d'aquesta manera, ja no s'haurà de saber fer caligrafia, per exemple. Però això suposa un problema, ja que mai és podrà fer un text de caràcter únic, ja que no existiria la caligrafia manual.
Però tot això són supòsits d'un futur molt llunya. Analitzem el present. Actualment s'estan posant pissarres digitals a les aules. Aquestes són una gran aportació per el mestre, en tres sentits. El primer en salut, encara que sembli una ximpleria, el guix provoca alèrgia. I per segon, que tens un ventall més ampli de possibilitats a fer. I tercer, mai perds el que has escrit a la pissarra, ja que es pot guardar.
També és parla si es nociu per el infant començar des de ben petit a utilitzar les noves tecnologies, però es que aquestes són el futur, i els nens (futurs ciutadans) han de saber desenvolupar-se en elles.
Per tant, em de mirar endavant, sense por a ensopegar, per que si ensopeguem, ens aixecarem i continuarem.
És creu que els ordinador substituiran al paper i al bolígraf i d'aquesta manera, ja no s'haurà de saber fer caligrafia, per exemple. Però això suposa un problema, ja que mai és podrà fer un text de caràcter únic, ja que no existiria la caligrafia manual.
Però tot això són supòsits d'un futur molt llunya. Analitzem el present. Actualment s'estan posant pissarres digitals a les aules. Aquestes són una gran aportació per el mestre, en tres sentits. El primer en salut, encara que sembli una ximpleria, el guix provoca alèrgia. I per segon, que tens un ventall més ampli de possibilitats a fer. I tercer, mai perds el que has escrit a la pissarra, ja que es pot guardar.
També és parla si es nociu per el infant començar des de ben petit a utilitzar les noves tecnologies, però es que aquestes són el futur, i els nens (futurs ciutadans) han de saber desenvolupar-se en elles.
Per tant, em de mirar endavant, sense por a ensopegar, per que si ensopeguem, ens aixecarem i continuarem.
dilluns, 21 de desembre del 2009
El poder de la lectura
Per finalitzar les intervencions d'aquesta assignatura, m'agradaria poder acabar fent la següent afirmació: la lectura és una porta oberta a la imaginació. Però per que dic això?
Estem en un món tecnològic on tot es basa en les imatges i les coses materials, però jo em pregunto, aleshores on queda el poder de la paraula? La paraula es abstracta, i es per això el tòpic de: "val més una imatge que mil paraules". Però aquest és ben sencill de explicar. Les paraules són molt subjectives i es poden interpretar de diverses manera alhora, en canvi a les imatges no els hi passa això, una imatge és igual per a tothom. Per tant estem destruint la diversitat i ens estem convertint en éssers homogenis.
Què és millor? Llegir un llibre o veure la pel·lícula d'aquest llibre? Aquesta pregunta se la fan moltes persones. Però només té una resposta: és millor llegir-se el llibre.
El llibre fa brotar la teva imaginació, enriqueix el teu vocabulari, ortografia, etc; en canvi en la pel·lícula el que veus és com el director d'aquesta s'ha imaginat la realitat descrita en el llibre. És per aquest motiu que molta gent quan llegeix un llibre no vol anar a veure la pel·lícula, ja que aquesta segona, normalment no coincideix amb la realitat que s'havia creat el lector.
Però amb això no vull dir que no s'han de veure pel·lícules o que les imatges són dolentes per que homogenitzan a la gent. El que em refereixo és que no oblidem els llibres dintre d'aquest món ple de tecnologia.
Estem en un món tecnològic on tot es basa en les imatges i les coses materials, però jo em pregunto, aleshores on queda el poder de la paraula? La paraula es abstracta, i es per això el tòpic de: "val més una imatge que mil paraules". Però aquest és ben sencill de explicar. Les paraules són molt subjectives i es poden interpretar de diverses manera alhora, en canvi a les imatges no els hi passa això, una imatge és igual per a tothom. Per tant estem destruint la diversitat i ens estem convertint en éssers homogenis.
Què és millor? Llegir un llibre o veure la pel·lícula d'aquest llibre? Aquesta pregunta se la fan moltes persones. Però només té una resposta: és millor llegir-se el llibre.
El llibre fa brotar la teva imaginació, enriqueix el teu vocabulari, ortografia, etc; en canvi en la pel·lícula el que veus és com el director d'aquesta s'ha imaginat la realitat descrita en el llibre. És per aquest motiu que molta gent quan llegeix un llibre no vol anar a veure la pel·lícula, ja que aquesta segona, normalment no coincideix amb la realitat que s'havia creat el lector.
Però amb això no vull dir que no s'han de veure pel·lícules o que les imatges són dolentes per que homogenitzan a la gent. El que em refereixo és que no oblidem els llibres dintre d'aquest món ple de tecnologia.
diumenge, 20 de desembre del 2009
Comunicació oral
La comunicació oral, o dit col·loquialment "el boca a boca", ha estat el que ha portat, transformat i evolucionat, la llengua fins als nostres dies.
Antigament hi havien els joglars i trobadors (aquests cantaven les històries) que explicaven a les places de totes les vides del regnat les aventures de alguns dels herois o aventurers d'aquella època. Els protagonistes podien ser: reis, deus, donzelles, etc. Moltes d'aquestes histories han anat evolucionat i s'han aposentat en un territori en concret, per tant, podríem anomenar-les: llegendes.
Actualment, aquesta tècnica ("el boca a boca") no s'ha perdut. Ja que, per exemple te més valor fer bona propaganda de una activitat a través de la gent que ho va explicant, que no fent un anunci, o escrit. Tot i així tampoc oblidem la comunicació escrita i la digital. Ja que amb aquest escrit no les estic negant, sinó explicant la importància de la comunicació oral.
Antigament hi havien els joglars i trobadors (aquests cantaven les històries) que explicaven a les places de totes les vides del regnat les aventures de alguns dels herois o aventurers d'aquella època. Els protagonistes podien ser: reis, deus, donzelles, etc. Moltes d'aquestes histories han anat evolucionat i s'han aposentat en un territori en concret, per tant, podríem anomenar-les: llegendes.
Actualment, aquesta tècnica ("el boca a boca") no s'ha perdut. Ja que, per exemple te més valor fer bona propaganda de una activitat a través de la gent que ho va explicant, que no fent un anunci, o escrit. Tot i així tampoc oblidem la comunicació escrita i la digital. Ja que amb aquest escrit no les estic negant, sinó explicant la importància de la comunicació oral.
